Després de quasi tres anys d’haver abandonat el que va ser la meva segona casa durant una bona època, m’omple d’il·lusió saber que, en certa manera, encara formo part del lloc que em va aportar el que considero més preuat d’aquests 20 anys que tinc de vida, els coneixements i la perseverança davant les complicacions.
Des del meu punt de vista, la vida consisteix en un seguit d’etapes que hem d’anar superant amb més o menys insistència, en funció de les complicacions. Normalment, es tendeix a definir com a etapa bona aquella que ens ha resultat més senzilla i que acaba just quan comença una dificultat. Si més no, per mi, aquest tòpic es va desmuntar durant la meva estança al institut, quan vaig adonar-me que la “etapa bona” perdura constantment, sempre i quan visualitzem la dificultat com un repte més.
Davant el reconeixement del premi MAI i després de superar diferents dificultats en el meu camí, vaig acabar relacionant les complicacions que em sorgien amb l’obtenció d’un objectiu més gratificant, ja que com tots bé sabem, després de l’esforç i la persistència, la recompensa final és pura satisfacció.
Així doncs, l’obtenció del premi per mi va ser un impuls més per superar els reptes que tenia en aquell moment al meu davant i que, realment, saber que comptava amb el reconeixement del professorat i d’alguns alumnes em va enfortir a l’hora d’encarar-me a les dificultats.
Avui en dia, gràcies a l’esforç i la superació que vaig assolir en aquella època, estudio el que vull i m’encaro a les complicacions de la millor manera que puc. I quan el camí es fa llarg i feixuc, abans de llençar la tovallola, recordo el recorregut fet fins ara, les persones que es van involucrar a fer-me veure les coses des d’un punt de vista diferent i, per descomptat, el premi MAI. Fets que em fan somriure i em fan agafar força per créixer davant les dificultats.
De nou, moltes gràcies per creure en mi en aquell moment, per aportar-me la base dels coneixements de la forma més dinàmica i enriquidora possible i sobretot, per apreciar i donar als alumnes els valors que no s’aprenen amb els llibres.
Irene Vivó i Sellart,
premis mai 