Des del curs 2005-2006 s’han celebrat, a l’ institut, els premis MAI, que premien l’esforç i afany de superació.
Personalment crec que l’esforç és una qualitat que m’ha acompanyat i que encara m’acompanya en els meus estudis. Quan s’entra a l’ institut el que es pretén és intentar fer el màxim nombre d’amics, començar una etapa nova de la vida, passar-ho bé…
Però sobretot el que es busca per part dels professors és educar els alumnes de manera que l’estudiant pugui assolir uns coneixements que l’ajudaran a formar-se com a estudiant i com a persona.
Aquest premi no premia les bones notes, aquest premi premia l’esforç, les ganes de voler sempre més i més, la inquietud per aprendre constantment, la força per seguir endavant encara que a vegades sembli que no es pot…
A mi, i com a la resta d’estudiants, sempre m’ha agradat treure bones notes i arribar a casa i informar els meus pares de com m’havien anat els exàmens. Sobretot en l’última etapa en el centre, on l’esforç per obtenir notes més altes, ja que m’hi jugava entrar a la universitat quevolia, va ser major. Finalment vaig aconseguir estudiar el que volia. Per mi, poder estudiar el que volia ja era un premi insuperable, però quan em van informar que era un guanyador dels premisMAI va ser com una injecció d’alegria. Vaig poder veure que l’esforç, la constància, les ganes de superació que sempre havia intentat transmetre no només van quedar reflectides en una nota, sinó que un comitè també va saber valorar-ho. I per mi que un grup de persones em proposés com a guanyador em va fer sentir molt orgullós.
Per això m’agradaria acabar aquest escrit dient que sempre hem de procurar donar el màxim de nosaltres mateixos, no per rebre un premi, sinó per sentir-nos molt orgullosos de la feina feta i de nosaltres mateixos. I si al llarg de la vida es continua amb aquesta actitud, els premis i reconeixements vindran sols.
Ignasi Llordés Pavón
Març 2015
premis mai 