Quan et comuniquen que ets un dels guanyadors del Premi Mai, la primera sensació que tens és de sorpresa. Quan ens reuneixen amb la directora es fa estrany, i més quan hi van més companys que, com tu, no saben quin és el motiu; llavors, entre ells, comences a comentar qui t’ha fet venir, i especules sobre el teu últim examen, que potser no et va anar molt bé i potser per això ens reuneixen. Per això, quan et diuen que ets un dels guanyadors de l’any, la sorpresa t’envaeix, juntament amb unes grans ganes de sortircorrent per explicar-ho als teus familiars i amics i compartir l’alegria.
Jo, personalment, no m’ho esperava, ja que ens van parlar d’aquests premi a primer de secundària i com que, normalment, els guanyadors són de quart o tercer, el tema queda una mica oblidat. Per la meva banda, si que és veritat que és un premi que fa sentir-te orgullós del fet que, malgrat tot, estiguis on estàs. Però realment el que a mi em va ajudar, el que més em va emocionar, va ser veure l’orgull que sentia la meva mare per mi en haver-lo guanyat i com presumia d’això.
Aquest reconeixement no s’obté per sort ni per casualitat. Aquest premi és resultat de l’esforç diari. Tot i haver guanyat aquest reconeixement, penso que encara ens falta molt per fer i molts aspectes que millorar, ja que els reptes que tenim davant nostre són cada dia més grans.
Però aquest Premi ajuda a enfortir la constància d’un mateix i creure que tot i no tenir, potser, les millors qualificacions, hi ha gent que valora el teu esforç i constància del dia a dia.
Naila Rábano Moreno.
premis mai 