Escrits – Laura Pérez

Qui pensa avui en dia que es pugui premiar l’esforç i l’afany de superació? Els premis són peraquells que guanyen en un esport, en el cinema, en la música, als concursos… Però l’esforç,qui el premia? I en canvi, com podríem arribar a guanyar premis sense ganes de fer-ho bé, de treballar, de superar-nos?

Quan em van dir que m’havien donat el premi Mai a l’esforç i l’afany de superació se’m passava pel cap si realment em mereixia jo un premi per aquest motiu ja que no havia guanyat res, no havia fet res d’especial. Però sí, m’estava esforçant per treure les millors notes a l’escola, per aprendre tot el que podia, per ser la millor nedadora possible i jo trobava estrany que em donessin un premi per allò invisible que era el meu dia a dia. Tot i així, quan el vaig rebre em vaig sentir molt orgullosa, semblava que els altres s’adonaven del que feia, que la feina ben feta no era tan invisible com em pensava i que m’estaven premiant per tot aquell esforç que jo creia normal i que era el que havia de fer. Va ser un premi especial, diferent dels que estava acostumada a guanyar amb la natació però que em va fer veure que havia de seguir així, que tot té una recompensa i que esforçar-se per fer qualsevol cosa era la clau de l’èxit.

LauraPerez

Realment així vaig seguir, i avui, 10 anys més tard, m’adono que aquell premi té molt més valordel que jo em pensava en el seu moment. He treballat dur, amb ganes i il·lusió, i gràcies a això he aconseguit tot allò que m’he proposat. Poc a poc els meus somnis s’han anat fent realitat.

No dic que de manera fàcil, més aviat al contrari, he hagut de treballar dur i de vegades les coses han sigut difícils, però crec que ha valgut la pena i, tot i així, mai més ningú m’ha premiatl’esforç. M’han premiat per quedar ben classificada als campionats de natació, per treure bones notes, per aconseguir el títol d’enginyera, per trobar feina… pels resultats, però no pel treball que hi havia darrera.

Crec que aquest premi és una iniciativa model ja que destaca l’esforç sobre el resultat, que s’haurien de donar més premis d’aquest tipus per reconèixer molt més el camí. Que et premiïn per això encara dóna més ganes de fer les coses bé i de treballar per elles.

Per això, vull donar les gràcies a totes les persones que van decidir que jo em mereixia aquest premi i que van saber reconèixer les ganes que posava en tot allò que feia. Moltes gràcies als meus professors que sempre em van recolzar, que tant em van ensenyar i dels quals conservo un meravellós record.

Laura Pérez Amigó

Febrer del 2015